Amb l’auge de la societat de la informació, el seu cúmul en la xarxa és cada vegada més gran, però per accedir-hi no només és imprescindible disposar d’equips i accés a Internet, sinó també adquirir certes estratègies que permetin trobar la informació que busquem, i determinar si el que hem trobat és pertinent i confiable.

El sector de l’educació ha de plantejar-se la necessitat de desenvolupar un sentit crític que els permeti no tan sols trobar la informació que es requereix, sinó també reconèixer diverses fonts d’informació, seleccionar-la, validar-la, citar-la i desar-la.

El procés de cerca d’informació és complex i cíclic, i implica: Cerca, avaluació i selecció de la informació

Emmagatzemament de resultats parcials

Comparació i anàlisi de la informació obtinguda

Modificació dels criteris de cerca

En aquest primer bloc, ens centrem en la primera de les fases: cerca d’informació a Internet.

Eines de cerca

Les cerques en línia tenen dos elements clau: els cercadors i els metacercadors.

Els cercadors són llocs dissenyats per facilitar a l’usuari la troballa de determinada informació. Són sistemes combinats de maquinari i programari que funcionen amb els seus propis motors de cerca, saltant d’una pàgina web a una altra mentre recullen adreces i emmagatzemen la informació en gegantines bases de dades. Aquestes bases de dades inclouen, en general: títol de la pàgina, descripció de la informació trobada, paraules clau i llista de llocs relacionats.

Els cercadors més utilitzats són: Google, Bing i Yahoo.

D’altra banda, els metacercadors són sistemes semblants als cercadors, però que utilitzen els recursos de diversos cercadors alhora, fet que els permet proporcionar una llista més àmplia de resultats. Els metacercadors es fan servir quan es requereixen resultats que no estan esbiaixats per les característiques pròpies del cercador. Cada metacercador ofereix paràmetres diferents de cerca (imatges, vídeos, notícies) i organitzen els resultats pel rang de dates, ubicació, idioma o tipus d’arxiu (PDF, text, full de càlcul, etc.).

Els metacercadors més comuns són: Ipselon, Metacrawler i Dogpile.

La clau de cerca

En un procés de cerca d’informació en línia, el factor més rellevant i que cal tenir en compte és la clau de cerca, la paraula o les paraules que seran l’indici que farà servir el motor de cerca per portar a terme l’operació entre tota la informació disponible a Internet.

La clau de cerca pot ser un tema, una paraula, una frase o un nom, que permetin establir un criteri tan específic com sigui possible per acotar els resultats.

Algunes de les formes més comunes per construir claus de cerca són:

Llenguatge natural

Consisteix a escriure simplement el que es vol trobar. Implica risc d’ambigüitat, atès que la clau de cerca no és específica.

Ex: Qui va dir penso, per tant existeixo?

Frases literals

Es fa sevir quan el que es vol és trobar pàgines web que contenen una frase textual. Resulta molt útil per trobar citacions o referències bibliogràfiques.

S’ha de buscar introduint aquesta frase entre cometes.

Ex: “Penso, per tant existeixo”

Associació de paraules clau

Aquesta forma de cerca ens permet associar diverses paraules que, d’acord amb el que s’està buscant, es consideren relacionades.

Ex: filosofia Descartes pensament

Termes requerits i termes exclosos

És molt útil per excloure certs termes que, normalment, s’inclouen en els resultats de cerca.

Es fa servir quan es coneix molt sobre el tema o bé com a estratègia per refinar una cerca ja efectuada.

Ex: Si es necessita buscar informació sobre la biografia de Descartes i es posa en el quadre de text Descartes, és probable que la majoria dels resultats es refereixin a la seva citació més cèlebre: “Penso, per tant existeixo”. Llavors, excloure la frase “Penso, per tant existeixo” permetrà ajustar la cerca, de manera que puguem accedir a informació sobre Descartes sense tractar el tema de la citació. En aquest cas posarem en el quadre de text: Descartes - penso, per tant existeixo.

Comodins

Es representa com a asterisc (*) i es pot situar en qualsevol lloc de la paraula reemplaçant un conjunt indeterminat de caràcters. Ens permet buscar no només les pàgines que inclouen la paraula escrita, sinó també d’altres que facin servir aquesta paraula com a arrel.

Ex: filòsof(*), oferirà, al marge dels resultats de la cerca filòsof, els referents a altres paraules compostes sota aquesta arrel, com ara filòsofs.

Aquest recurs es pot utilitzar també per reemplaçar un adjectiu.

Ex: filòsofs més (*) de la història. Així, la llista de resultats oferirà informació sobre els filòsofs més destacats de la història, els més famosos, els més reconeguts, etc.

Cerca avançada

Per acotar els resultats, es pot filtrar per data de publicació o modificació de la pàgina, idioma, format d’arxiu, etc.

Altres aspectes que cal tenir en compte

Majúscules i minúscules

Per a alguns cercadors és indiferent, però en general és recomanable fer servir només lletres en minúscules, perquè el resultat inclogui totes les pàgines que continguin aquests termes.

Ús d’accents

Alguns cercadors no tenen en compte l’absència d’accent i, en conseqüència, els resultats són més abastadors. Aquests resultats, però, poden córrer el risc d’oferir referències poc pertinents o confiables, atès que generalment els llocs més confiables respecten les normes gramaticals.