Quines són les habilitats que es requereixen als ciutadans i ciutadanes d’avui?

La societat ha evolucionat i avui demana noves destreses a la seva ciutadania. Es requereixen professionals capaços de saber conèixer, saber fer i saber ser.

El sistema educatiu del segle XXI preveu sabers disciplinars bàsics, capacitats i habilitats com ara:

Resolució de problemes: és la capacitat per a analitzar, criticar, proposar solucions i resoldre problemes quotidians. Avui necessitem formar alumnes independents, capaços i capaces de resoldre problemes per si mateixos.

Cultura reflexiva: basada en l’aplicació de diferents formes de pensament. Has de fomentar la reflexió en l’alumnat i la necessitat d’anàlisi; treballar el pensament crític en qualsevol àmbit de la vida.

Emprenedoria: consisteix a fomentar la iniciativa i la cultura d’emprenedoria. El teu paper com a docent serà formar emprenedors que el dia de demà seran els empresaris que mouran la nostra economia.

Treball cooperatiu: la diversitat i la col·laboració potencien la creativitat. El treball en equip és clau perquè els estudiants aprenguin a aportar i acceptar diferents visions d’un mateix tema o projecte.

Compromís ciutadà: el món necessita ciutadans compromesos, actius i amb interessos nobles. Hem de canalitzar plegats el pensament social i fomentar el respecte amb l’entorn des de la infància.

Intel·ligència emocional: capacitat d’entendre i apreciar les emocions pròpies i alienes. Ajudarà l’alumnat a comprendre les situacions i actuar en conseqüència.

Alfabetització digital i multimèdia: l’ús de les eines digitals i la seva implicació en el dia a dia serà clau per a formar els professionals de demà.

Intel·ligència ètica: volem ciutadans responsables que actuïn sota els criteris ètics de convivència (solidaritat, empatia i respecte).

Destreses comunicatives: hem d’ensenyar l’alumnat des de la infància a expressar-se i entendre’s amb naturalitat, sigui com sigui el context i l’audiència.

Sistema d’aprenentatge per competències

Involucrar-se en projectes de grans dimensions amb impacte en la comunitat, motivar l’alumnat, tenir un paper actiu i gestionar correctament el coneixement són les pautes bàsiques per a un sistema d’aprenentatge per competències.

Les competències bàsiques que preveu el sistema educatiu actual són:

Competència lingüística: habilitats relacionades amb la comunicació, l’expressió i la interpretació de pensaments, sentiments i fets de forma oral i escrita, amb la finalitat d’interactuar en diferents contextos socials i culturals.

Competència matemàtica: capacitat per al càlcul matemàtic, mental i escrit que permet resoldre problemes de situacions quotidianes.

Competència científica i tecnològica: habilitat de fer servir els coneixements i la metodologia científica per explicar el món natural i modificar-lo en resposta als desitjos o les necessitats humanes, aplicant sempre tècniques que redueixin l’impacte de les nostres accions en el medi.

Consciència i expressió cultural: capacitat d’expressió de les idees de forma creativa en àrees com ara la música, l’expressió corporal o les arts plàstiques.

Competència digital: ús confiat i crític dels mitjans electrònics, desenvolupant el pensament lògic i aconseguint destreses per al maneig d’informació a alt nivell.

Aprendre a aprendre: habilitat per organitzar i regular l’aprenentatge propi, incloent-hi el temps i la resolució de problemes mitjançant l’adquisició de coneixements en diferents àmbits.

Iniciativa i emprenedoria: capacitat per introduir canvis i ser responsables de les accions pròpies, ser capaços de marcar i complir els objectius propis i mantenir la motivació necessària per a l’èxit.

Diferències entre l’ensenyament tradicional i el sistema d’aprenentatge per competències

Què produeix l’aprenentatge? Mentre que en l’educació tradicional el contingut de les disciplines acadèmiques és qui genera el coneixement, en l’ensenyament per competències són més importants els processos cognitius i afectius que es desencadenen en la resolució de les feines.

Com s’adquireixen els coneixements? L’educació tradicional treballa un aprenentatge abstracte fora de context. En canvi, la nova educació situa l’aprenentatge en un context determinat i davant unes feines concretes.

Quin tipus d’aprenentatge hi predomina? L’aprenentatge individual i memorístic de l’antiga educació perd valor enfront del nou format d’aprenentatge significatiu, funcional i cooperatiu.

Quina és la finalitat de l’aprenentatge? Abans preparàvem l’alumnat perquè cursés estudis superiors. Avui els preparem per a la vida.  

Quin paper té el docent? La professora o el professor deixa de ser un transmissor de coneixements per convertir-se en un guia, un mediador en els processos d’aprenentatge.

Com és el centre escolar? Les escoles fragmentades i aïllades desapareixen per donar pas a centres connectats que es relacionen amb l’entorn (comunitat educativa: família, professors i professores, alumnat i institucions) mitjançant les xarxes.